Des de fa dos mesos que l’ACCV també coneguda com a “Agencia de Tecnología y Certificación Electrónica – ACCV” (si, en castellà com toca a una entitat de la Generalitat Valenciana) que ve enviant-me correus electrònics per que renove via web el meu certificat digital que em permetia fer consultes en els llocs oficials. Com que visc a l’estranger, me’l vaig treure el 2009 perquè resulta més còmode fer molts tràmits per Internet que no en persona.
Fins aleshores, m’havia funcionat a les mil meravelles, tot i que era complicadet el seu ús les primeres voltes. I dic era perquè m’he quedat sense el certificat digital perquè a l’accedir a la web no hi ha hagut manera de fer la renovació. Després de molts intents vaig decidir escriure’ls dient-los que visc a l’estranger. Em respongueren en dos ocasions que els telefonara a un 900 (cosa que no resulta des de l’estranger). Finalment accediren a donar-me un telèfon local. I després de tindre’m una bona estona al telèfon reinstal·lant i reconfigurant l’explorador (el de Bill Gates, perquè en els altres no funciona), em van dir si el certificat anava encriptat en un pendrive i si el tenia des del 2009.
Ahi va caure la persona que em va atendre i em va explicar que eixos certificats s’han de renovar de manera presencial i personal perquè fallen i no permeten la renovació via web i que els retiraren molt prompte. Que el que podia fer era anar-hi al Consolat espanyol a Caracas i treure’m el DNI electrònic que podia servir-me per a les mateixes funcions identificatòries digitals. Al menys, pensí, hi ha una possible solució al meu orfanatge digital.
Quan em pose en contacte amb la representació diplomàtica espanyola m’informen que entre en la web d’ells i esta m’envia a la web del ministeri de l’Interior i esta a una altra web del DNIe. Ahi m’agafa la sorpresa que el DNIe tan famós i tan publicitat pels governs espanyols (el d’ara i d’abans) no es pot ni gestionar ni tramitar a l’estranger. Aleshores la meua conclusió es: els governs espanyol i valencià m’han declarat orfe, indigent i indignat digital, en definitiva espanyol o valencià de segona divisió.
Una magnifica manera d’excloure als residents en l’estranger que ja hem de passar per la penúria de dir-li a l’Institut Nacional d’Estadística i l’oficina provincial del Cens Electoral que estem vius cada volta que hi ha eleccions, motiu pel qual no he pogut votar des del 2007 que residisc a Veneçuela. A més, s’empenyen en enviar la documentació per correu postal quan en estos països no funciona com en el nostre. Conclusió: les paperetes no arriben mai.
I si ara instauren el vot digital (que seria el més normal del món) tampoc podré votar: soc un indocumentat digital. Gràcies a tots els que ho fan tan bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario