Nostàlgia bouera

Estos dies de juliol, s’apodera de mi una sensació de nostàlgia que per molt que tracte d’amagar no puc deixar de banda, sobre tot, perquè visc a 8.000 quilòmetres de distància (“ma quins collons!”). Estos dies, al meu poble els bous són al carrer, els meus amics de tota la vida són al carrer, l’olor del bou embolat és al carrer, l’olor a cassalla i a cervesa dels xiringuitos són al carrer. I jo no estic per eixos carrers.

Recorde molt bé els primers anys en què em duien als bous els meus pares ja fa uns quants anys. Els bous els feien pel mateix recorregut que ara però agafàven el carrer de Torrent fins a l’aleshores “Forn de Parra”, al cantó del carrer de Sant Cristòfor. En eixe tram vivia la meua tia Esperança i a aquell balconet menut acudíem a les 2, a les 8 i les nits que hi havia bou embolat, amb el gaiatet “lliriano” que mon pare m’havia regalat quant jo tenia 3 o 4 anyets.

Alguna nit d’aquelles, després de sopar al carrer en els Caçadors o en la Cooperativa, l’entrepà, els caragols i les faves, i el “partidet”, els pares ens portàven a la plaça al meu germà i a mi. A vore embolar el bou o a algun d’aquells concursos que feien en aquella època o a vore a la banda de L’Empastre amb els nanos toreros.

També recorde, ja de més major, els dos bous embolats dels dissabtes, i la il.lusió que ens feia quedar-se desperts fins les 7 o les 8 del matí que soltàven el bou en corda. El meu amic Daniel i jo sempre anàvem a canviar-se la roba per buscar la corda del bou en algun moment de perill –que nosaltres imaginàvem en les nostres bogeries boueres- en aquelles matinades. Il.lusió i algo de por compartida amb amics i amigues en inacabables nits de ball i espirituoses al Bolero o altres garitos del poble, rises i molt bon rotllo, generalment (allí estàven sempre Rober, Francis, Voro, Franjo, Ubaldo, Carlos, Vicent, Armando, Joan...)

I tot i saber que ja la setmana de bous acaba de passar i que mai serà el que va ser en els seus moments, no deixe de pensar en aquelles èpoques de bon rotllo i bon conviure entre la gent del poble i entre la gent d’altres pobles que venien al nostre a disfrutar cada moment de la vida que, en definitiva és el que compta. Les fotos en aquest perfil de Facebook m’han transportat a èpoques de la meua vida que no tornaran però que estan molt presents en els meus records.

Un altre dia parlem d’altres coses menys sentimentals. Salut!

(Publicado el 19 de julio de 2012 en http://picassent21.com/2012/07/19/nostalgia-bouera/)